Diari d'un rescat

Jeli, Des del primer moment en que vaig entendre que ens havies deixat, només tenia al cap veure’m amb la teva mare. Tot i tenir por de com reaccionaria, jo només volia dir-li la felicitat que duies aquell dia i com la contagiaves. Recordo mirar-te un moment a la cadira del Jordana, estaves a la meva dreta, assegut al mig, i pensar que mai t’havia vist tant i tant feliç. Em parlaves amb veu alta amb mig cos gairebé fora de la cadira mirant cap a mi, completament exultant. Jo explicant-te la situació delicada de l’estructura de la neu, i tu dient-me que la ventada s’ho havia endut tot i que només trobaríem crosta en la Vinyeta. Vàrem preguntar als pisters i ens van confirmar que havien tirat una càrrega i que no havia caigut res, però que hi havia grau 3 de risc d’allaus.   Llavors ens hi vam apropar per la zona dels polvorins. Vàrem mirar i efectivament no hi havia un cm de neu nova, tota la zona superior era una placa de gel i neu molt dura sense cap sobre ac...